Herència – La successió d’una persona difunta

  • 01/05/2016
  • Vinceç Bayarri Pla
Dret Civil

Quan una persona mor s’obre la successió en mèrits de la qual es transmeten els béns, drets i obligacions del difunt o causant a altres persones, que són els successors per causa de mort.

La successió pot ser: testada, intestada o contractual.

Així mateix, la successió pot ser a títol universal, quan un o varis hereus reben tota l’herència, o a títol particular, quan una persona (denominada legatària) rep un bé concret del patrimoni hereditari.

La successió testada: en aquest cas els successors són designats en testament, que és aquell instrument atorgat en vida i de manera unilateral pel causant on disposa dels seus béns. El testament ha de contenir obligatòriament la institució d’hereu.

La successió intestada: té lloc quan una persona mor sense haver atorgat testament, o quan aquest és declarat nul o no resol suficientment el destí del patrimoni del finat. En aquests casos la Llei determina qui són els hereus, segons el següent ordre preferent i excloent:

  • Els fills
  • El cònjuge o parella de fet si no està separat o divorciat del causant. Quan concorri amb els fills tindrà dret a l'usdefruit universal commutable per una quarta part de l'herència i l'usdefruit de l'habitatge habitual.
  • Els ascendents (pares)
  • Si no hi ha ni fills ni cònjuge ni ascendents, heretaran els colaterals fins el quart grau (germans i cosins).
  • Si no hi ha cap dels abans esmentats, ho farà la Generalitat de Catalunya, que forçosament destinarà els béns heretats a establiments d'assistència social o institucions de cultura del darrer municipi de residència del causant.

La successió contractual: mitjançant un pacte successori dues o més persones convenen la successió per causa de mort de qualsevol d’elles. El pacte successori por formalitzar-se com a heretament, on la persona que s’institueix com hereva succeeix a títol universal, o bé com a atribució a títol particular, on s’adjudiquen al successor béns concrets.

L’acceptació de l’herència: La condició d'hereu no s'adquireix automàticament amb la mort del causant, cal acceptar l’herència. L'acceptació pot ser expressa (mitjançant document públic o privat on s'expressi la voluntat d'esdevenir l'hereu i d'adquirir els béns) o tàcita (protagonitzant actes que posin de manifest la voluntat clara d’acceptar-la).

L’herència es pot repudiar o renunciar i, així mateix, es pot acceptar a benefici d’inventari, és a dir, assumint els deutes deixats pel causant però responent-ne només amb el patrimoni de l’herència.

La llegítima: constitueix aquella part del patrimoni hereditari sobre la que el causant no pot disposar, doncs està reservada per Llei a determinades persones que hi tenen dret (els denominats “hereus forçosos”). A Catalunya la llegítima representa una quarta part del valor de l’herència en el moment de la mort del causant, a repartir entre tots els legitimaris per parts iguales entre ells.

Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents per estirps. Si el causant no té descendents que l'hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitats. Aquests no tenen dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes.


Tags: dret civil, succesió